Ara que l’estiu (i tot el rebombori que comporta) ja ha passat i he pogut prendre’m una mica de temps m’he posta amb els licors de tardor. L’any passat alguns van quedar prou bé. Enguany ho anirem veient…
De moment puc dir que he començat amb un licor que l’any passat no vaig poder fer, el de magrana.
La magrana és una fruita diferent, és llaminera, però porta feina, pelar-la, treure’n tots els granets… Tanmateix la feina queda compensada en la primera mossada al seus grans. Enguany no podia deixar-la passar, així que gràcies a unes magranes que em van donar (gràcies Pauet) avui que he tingut temps.
Com que no tenia massa clar com fer-ho he decidit adaptar la recepta del licor de gerds (que no us havia dit que n’havia fet 😉 De manera que aquest matí he espremut les magranes, això si que no ho havia fet mai! i m’he posat a fer el licor.
Tot comentant ahir el que volia fer em van dir: – Això serà un licor «de dones» dolç i afruitat.
Doncs ho veurem en unes setmanes…