Fa dos dies que no paro de traginar amb el rutrú de l’any passat i encara no he enllestit tot allò que tinc al cap!
Finalment va arribar el dia R i sense pensar-m’ho massa vaig obrir el dipòsit on estava fent el Rutrú per a buidar-lo. Només desfer el buit va començar a sortir una olor dolça i perfumada que feia intuir que la cosa havia anat bé. Després poc a poc va anar baixant el Rutrú i vaig anar omplint garrafes i garrafes.
Malgrat sembli que el Rutrú ja està llest, el procés no ha acabat del tot. D’una banda s’ha d’embotellar i de l’altra s’ha de deixar evolucionar uns dies en ampolla. Tot i això el meu cap barrinador ha preparat un destí diferent per a una part del Rutrú, però aquesta ja és teca per a una altra entrada.
Ha quedat un Rutrú molt aromàtic i suau, dolç però no empalagós, de bon pas per boca i de records evolutius, jo crec que enguany l’he aconseguit força.
No us cregueu que em dono per satisfet, noooo, això no va amb mi! Ja tinc pensat com ho puc millorar de cara a l’any vinent. Buscaré un Rutrú encara més fi, més aromàtic i més rodó.
Ara només cal gaudir-lo! De mentre us deixo un microvídeo per a que us feu una mica a la idea del que és el Rutrú, n’estic preparant un de més llarg, poc a poc.