L’últim dia de març va ser el dia. A primera hora del matí em vaig posar a separar el rom de la maceració que durant un any ha estat reposant i amarant-se per tal de donar-nos un bon rutrú.
Les primeres cates de rutrú primavera 2019 són bones, un licor fi, bastant afinat, amb aromes dolces i molt afruitat (no podia ser d’una altra manera) però enguany vull reblar el clau. Pràcticament no hi haurà rutrú primavera com els altres anys, si no que el que faré serà anar a cercar l’excel·lència. Serà un altre licor, un rutrú encara més fi i baixador.
Vaig decidir jugar-m’ho tot a una carta i és per això que vaig posar pràcticament tot el rutrú en una bóta de roure. El deixaré reposar allà encara una bona temporada i quan cregui que n’és el moment el treuré.
Haurem d’esperar més, doncs.
El nas (i les proves que vaig fer l’any passat) em diuen que n’ha de sortir un licor rodó, fi i amb el punt just entre la dolçor i l’alegria.