L’any passat va ser un any de molts experiments. La dinàmica dels licors fa que entre que comença una prova i en tenim el resultat passen mesos (o anys…) Així doncs sempre parlo del passat, del que vaig fer malgrat que els resultats siguin ben recents.
Aquesta ha estat una de les proves més arriscades que he fet. Licor de codonyat. No em pregunteu com se’m va acudir, però la fórmula va ser senzilla: el codonyat és bo, el licor també, doncs si ho ajuntem només pot sortir una cosa bona 😀
Aquest és un licor filtrat, ja es veu, de color daurat suau i amb una textura al punt gràcies a l’almívar.
La combinació del codonyat (fet per mi, clar ;)) i l’almíbar al punt fa que sigui un licor molt suau, que baixa bé fresc (que no gelat) amb un bon gust en boca sense ser empalagós.
La llàstima és que, al ser un experiment la producció ha estat molt reduïda, amb prou feines algunes ampolletes… Tot i que això el fa més interessant i desitjat!