Misèria: licor d'aigües del segre

Misèria, una beguda de país

La misèria forma part de l’essència humana, de fet, si no hagués estat per la misèria, sobretot la misèria física, hauríem avançat poc com a humanitat. Després hi ha l’altra misèria, la misèria «mental» la misèria que fa que hi hagi miserables i miseriosos.

Jo procuro allunyar-me dels miserables i no formar part dels miseriosos, però de vegades la vida t’hi posa i poc pots fer per a canviar-ho…

L’any passat vaig començar a fer amargants, i em van sorprendre, em van sorprendre les tonalitats, el gran aspecre de gustos i aromes que desprenien. Enguany hi tornaré i en faré més, perquè m’agraden i els trobo realment bons. Seguint les meves idees esbojarrades vaig decidir intentar fer un amargant de pinyol de cirera, com que quan ho vaig pensar les úniques cireres que tenia a mà eren les de la maceració del Rutrú vaig fer-ho amb aquestos pinyols.

No em va sortir un amargant, ni de lluny.

En canvi em va sortir un licor tipus xupito molt, molt bo, ric en aromes i de gust sorprenent.

Així que ara, ja per garbullar el garbuix he fet un licor de les restes d’un altre licor i el millor és que és bo, molt bo. Com que l’any passat vaig fer una producció limitada de Rutrú, la producció de Misèria també ho serà. De fet trobo divertit vincular una cosa a l’altra.

I em preguntareu el perquè del nom. I jo us respondré que és un homenatge, un homenatge a tots els miseriosos (que n’hi ha hagut a totes les famílies, i molts) que ens han dut fins on som ara.

Sense la misèria no tindríem sopes de pa, o amanides de verdolaga, no hi hauria migas o arrossos variats com els que hem menjat a casa tota la vida. Així que gràcies a la misèria i gràcies a ser un miseriós he descobert un petit licor molt bo i que em fa una mica més feliç.

Pel que fa a l’etiqueta, pregunteu-m’ho cara a cara, és llarg i no cal avorrir aquí.

Deixa un comentari

*

code